És inconcebible que amb la quantitat de recursos tècnics que tenim hui dia per al control de la seguretat, el consum energètic i moltes funcionalitats més passen coses com el que va ocórrer fa uns dies en la residència de majors de la localitat de Montcada on una “anomalia elèctrica causada per una regleta” va ser l’origen de l’incendi que va causar la mort a sis persones com així ho recull l’informe preliminar de la Guàrdia Civil després d’una primera inspecció tècnic-ocular que va realitzar la Policia Judicial.

L’esmentat informe no determina si les flames es van produir per una sobrecàrrega en la regleta o per causes fortuïtes. El succés ha retornat al primer pla de l’actualitat informativa la importància de els sistemes de seguretat elèctrica lligats a aquesta mena de dispositius que podem trobar en la majoria d’habitatges, oficines, comerços en definitiva en qualsevol mena de local o edifici independentment del seu ús.

Inspeccions i prevenció contra els riscos per defectes en les instal·lacions elèctriques

ASELEC representada pel seu president Rafael Castillo i del seu secretari tècnic Carlos Sánchez han sigut la veu de les empreses i professionals del sector de les instal·lacions elèctriques que després del recent incident de Montcada han reclamat tant en mitjans sectorials com d’informació general posar definitivament una solució a un problema que es reclama des de la nostra associació juntament amb altres organitzacions sectorials des de fa anys com és la falta d’inspeccions de locals de publica concurrència i edificis en general.

En paraules de Carlos Sánchez “En la nostra comunitat, les inspeccions i revisions en aquesta mena d’establiments per part dels serveis territorials són molt escasses. Actualment s’està revisant la normativa, perquè l’obligació de les revisions està obsoleta, la norma és de el any 93, i encara no s’ha adaptat al reglament de 2002”.

En conclusió, el problema va mes allà del mal ús que es puga fer d’una regleta producte de l’escassa informació i coneixement que tenen molts usuaris ja que si la instal·lació compleix amb la normativa recollida en el REBT els sistemes de protecció com a automàtics, diferencials i posada a terra han d’actuar contra els defectes de la instal·lació o el mal ús de la mateixa que provoquen sobrecàrregues i curtcircuits.

Amb les oportunes revisions i actualització de la instal·lació segons la normativa i el regular manteniment es podrien evitar per aquest ordre: centenars de víctimes mortals, milers de ferits i milions d’euros de pèrdues materials.

D’una banda, cal insistir quant calga als serveis territorials posen solució a la falta d’inspeccions i rigor en les mateixes i per part nostra com a professionals transmetre’ls informant la nostra clientela, de tots els riscos que poden evitar i els beneficis que comporten les nostres prescripcions com a professionals acreditats.

ASELEC com a referent d’Empreses i professionals qualificats homologats

Dit l’anterior, insistir. Cal prestar especial atenció al problema que suposa el desconeixement de l’estat de les instal·lacions especialment les elèctriques per part de molts propietaris i usuaris els quals no solen tindre en compte una oportuna revisió voluntària de la instal·lació.  Llevat que hi haja una avaria, una majoria d’usuaris no sol pensar en el camí que recorre l’electricitat pel seu habitatge. Cal posar el focus en el fet que el sistema elèctric pot tindre fallades que amenacen la propietat i fins a la vida de les persones.

En el cas majoritari dels edificis col·lectius, davant el desconeixement de les seues persones residents, resulta necessari  impulsar la implantació, en la pràctica, de la cultura de la seguretat elèctrica preventiva i conscienciar a la societat que totes aquelles modificacions que les comunitats de veïns vagen a escometre en les instal·lacions elèctriques comunitàries, edificis terciaris i locals de pública concurrència, només les poden realitzar empreses i personal professional homologats que, a més, han de tindre una assegurança de responsabilitat civil, tal com ve promulgant ASELEC en representació d’empreses associades, davant els administradors de finques i associacions de persones consumidores, entre altres col·lectius.

Tot això suposa per a les nostres empreses associades una responsabilitat alhora que oportunitat per a reivindicar la seua professionalitat i transmetre confiança, per la qual cosa ha d’exercir un paper proactiu a l’hora d’oferir els seus serveis a les seues clientela i potenciar el seu rol de prescriptor.

Una bona palanca d’entrada pot ser informar el seu mercat potencial sobre els aspectes a millorar en les instal·lacions elèctriques i sobre les ajudes actuals i futures a la rehabilitació energètica d’habitatges i edificis, com són els PREE i el Fons Europeu Next Generation. Referent a aquests últims cal estar atents a les diferents línies de subvenció en el període 2021-2023 i que des d’ASELEC continuarem informant segons es vagen aprovant.

La imperiosa millora de la seguretat, eficiència energètica i la sostenibilitat dels edificis

Veient la situació des d’en tot el seu context. Existeix un gran parc d’habitatges construïts abans de l’aplicació de l’últim REBT en 2002 amb importants mancances en el dimensionament de la instal·lació i una creixent deterioració de les mateixes per falta de manteniment.

El 80% dels edificis del nostre país van ser construïts fa més de 30 anys, abans de les primeres Normes Bàsiques de l’Edificació com és el Codi Tècnic de l’Edificació “CTE” sense tindre en compte els criteris d’eficiència energètica que coneixem hui dia. Com a conseqüència, prop d’un terç de l’energia que es consumeix a Espanya s’empra en els seus edificis i d’aquesta quantitat, entre un 50 i un 70% ha de dedicar-se a calefacció i refrigeració, amb l’agreujant que tant equips com instal·lacions redueixen el seu rendiment amb el pas del temps. Els equips pel seu desgast i menor rendiment en comparació amb equipament d’última generació i les instal·lacions per una generalitzada falta de manteniment i actualització especialment en el dimensionament del cablejat exposat a un major stress per la successiva connexió d’equips i dispositius a circuits elèctrics previstos per a càrregues més reduïdes quan van ser instal·lats.

En el mercat de la rehabilitació i reforma, principalment destaquen dos mercats, el de les promotores i constructores juntament amb operadors en gestió d’actius immobiliaris recolzats per inversors principalment estrangers i el de la xicoteta reforma i rehabilitació d’habitatges individuals i comunitats de veïns

En resum, amb el progressiu envelliment del parc construït que afecta cada vegada més edificis i habitatges propícia intervencions més freqüents que requereixen una major prevenció contra la deterioració. Aspectes a destacar:

• La situació és preocupant pel baix ritme de rehabilitació de menys de l’1% anual, que afecta principalment el parc residencial amb més d’11 milions que requereixen d’actualització de les seues instal·lacions i també als més de 2 milions d’edificis d’ús terciari, dels quals un 35% tenen més de 50 anys.
• És urgent una posada al dia que necessitarà d’ampliacions, modificacions i reparacions de les instal·lacions elèctriques existents. La incorporació de noves càrregues i connexió de fonts de generació renovable amb intensitats elevades i permanents ha de fer-se d’acord amb els requisits del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió de 2002.
• L’article 2 del REBT estableix que s’aplique el Reglament a les modificacions, reparacions i ampliacions, siguen o no d’importància, de les instal·lacions existents abans de la seua entrada en vigor, només en el que afecta la part modificada, reparada o ampliada, i sempre que es prenguen les mesures necessàries per a garantir les condicions de seguretat del conjunt de la instal·lació.
• Els edificis són responsables del 40% del consum d’energia de la UE, aproximadament el 36% de les emissions de CO₂ i el 55% del consum d’electricitat, per la qual cosa la reducció de les emissions i l’estalvi d’energia en aquest sector són crucials per a la consecució dels objectius europeus en matèria de clima i energia. A més de la contribució del desenvolupament de l’edificació per a fer front al canvi climàtic hi ha altres aspectes que situen a l’edificació en el centre d’atenció de la transició energètica i un context de recuperació econòmica són un sector tractor que aportarà milers de nous llocs de treball.
• És evident que els edificis més antics solen utilitzar més energia que els nous. Per a aconseguir els objectius en matèria de clima, és necessari accelerar la renovació dels edificis i com a mínim triplicar el nombre anual de rehabilitacions
• Les mesures bàsiques d’eficiència exigeixen reduir les pèrdues energètiques de les instal·lacions elèctriques, adequant la potència instal·lada de les més antigues i les seues condicions de seguretat sobre la base de l’actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (*REBT 2002).
• Situar les instal·lacions dels edificis al nivell dels objectius de sostenibilitat que marca la UE suposen abastar mesures com la instal·lació de sistemes de mesura i gestió d’energia, monitoratge de consums, dimensionament del cablejat a majors càrregues, substitució de canalitzacions (cables i sistemes de conducció de cables), envolupants, aparellatge i xicotet material elèctric, instal·lació de filtres d’harmònics, instal·lació de bateries de condensadors per a la compensació d’energia reactiva, instal·lació de detectors de gas, etc.

Riscos elèctrics com a principal causa d’incendis en edificis

Segons les dades rellevants de l’últim informe anual de la FUNDACION MAPFRE. Al contrari del que ha succeït en altres àmbits com la sinistralitat viària, on el número de morts en 2020 es va reduir a Espanya en un 20% aproximadament, el número de mates mortals per foc i explosions en 2020 va ser pràcticament igual que en 2019. Un total de 164 persones van perdre la seua vida a Espanya en aquesta mena de sinistres. A les mates mortals, com sabem, cal sumar els ferits i, en aquest sentit, l’estudi va estimar en almenys 1.300 el nombre d’ingressos hospitalaris per cremades cada any a Espanya.

• “El 65,5% dels morts en incendi al nostre país en 2020 van ser per inhalació de fums i gasos tòxics o, cosa que és el mateix, 2 de cada 3 morts podrien haver tingut l’oportunitat de salvar-se si hagueren tingut instal·lat un detector de fums” o els cables elèctrics de la instal·lació foren ignífugs.

• En 2020, s’han computat un total de 124.800 sinistres per incendi, dels quals 30.187 van ser en edificacions (s’inclou tot tipus d’immoble, ja siga residencial, terciari o industrial) i d’aquests últims 17.037 van ser en habitatges.

Amb la mirada posada en la transició energètica

Finalment i també molt important, les rehabilitacions de  instal·lacions existents són actuacions que permetran accelerar el procés de la coneguda com a ‘electrificació de l’edifici’; “o dit d’una altra forma, la progressiva eliminació de la dependència dels combustibles fòssils i, per tant, la descarbonització en llaures a aconseguir l’objectiu de ‘zero emissions’ a través de l’autoconsum fotovoltaic o altres fonts de generació elèctrica renovable, la introducció de l’aerotèrmia i també ser una peça clau en la introducció del vehicle elèctric, gràcies a la incorporació de la infraestructura de recàrrega, sense oblidar la digitalització que ha de permetre la connectivitat i automatització dels diferents dispositius elèctrics i electrònics connectats entre si”. Tots aspectes recollits en l’actual *CTE vigent des de juny de 2020.

En conclusió. Diversos estudis han manifestat que a Espanya existeix un elevat nombre d’habitatges amb instal·lacions elèctriques anteriors al REBT vigent de 2002 i fins i tot de 1973. Aquestes instal·lacions estan dimensionades per a unes necessitats de consum elèctric molt inferiors a les actuals.

Aquestes instal·lacions no s’han adequat a la nova realitat social de consum i utilització eficient de l’energia elèctrica, és a dir amb els mateixos nombres de circuits i amb les mateixes seccions de cable de fa més de 40 anys, incrementant potència i consum en molts casos sense els dispositius de protecció adequats.

Seria un contrasentit no adequar el parc edificat a les mínimes mesures de seguretat marcades per la regulació existent mentre que l’inexorable passe a la descarbonització exigeix una major electrificació dels edificis.

Juanjo Catalán Giménez.

Consultor empresarial i Coolhunter energètic.