Gir copernicà

Tots pensem en alguna mesura… eixirem d’aquesta?

Clar que eixirem d’aquesta, però… com quedarem?, com viurem?, com serà la manera de treballar? En fi, s’intueix QUE RES TORNARÀ A SER IGUAL. Comencem a tindre-ho clar i siguem valents per a reconéixer que s’ha posat en marxa la maquinària del CANVI, però no del canvi teòric, perquè pareix que açò va molt de debò i pinta a gir copernicà.

Des de 2018 els experts ens han anat anunciant que estàvem a les portes d’una gran recessió mundial. Es qüestionava molt seriosament la globalització: Europa envellida no acceptava refugiats joves i preparats, els carrers de grans ciutats vivien i s’omplien de revoltes de joves desenganyats, apareixia el gran moviment de sensibilitzats joves que estan reaccionant davant l’emergència climàtica i s’uneixen per a actuar mundialment a través de “Fridays For Future”, i les tecnologies centrades en Internet creaven tres grans blocs (Estats Units, Xina, Rússia) que s’han individualitzat generant una guerra tecnològica entre ells a través dels seus propis sistemes. Mentrestant, Europa no acaba de trobar el seu lloc en el món.

Lliçons del coronavirus

En el context empresarial veiem que en tots els sectors més o menys exposats als riscos d’aquesta pandèmia, les empreses que estaven més preparades per a la situació, i altres que n’han aprés ràpid, s’han pogut defendre millor de la situació gràcies a estar més digitalitzades.

Una de les coses que previsiblement arrelaran, tenint com a detonant el confinament forçat pel virus, és el teletreball.

Aquestes setmanes, moltes empreses i els seus treballadors/res han descobert que, en determinades ocupacions, una part molt important del treball es pot fer amb eines telemàtiques i digitals. Malgrat no disposar sempre dels equips més adequats, les reunions virtuals a través d’aplicacions diverses s’han multiplicat. I ha sigut així com molta gent ha pres consciència de la quantitat de temps emprat en desplaçaments que en moltes ocasions serien prescindibles.

Actualment el teletreball és un dret i no una obligació, però això pot canviar en un futur pròxim per raons que van des de la pròpia conciliació de la vida laboral i familiar, passant per la productivitat, fins a convertir-se en un instrument per a combatre el canvi climàtic.

Un altre aspecte a tindre en compte és l’aparició, que es prevé fulgurant, de la tecnologia 5G centrada en els àmbits de la connectivitat que, junt amb altres suports tecnològics, està cridada a ser el gran paradigma del teletreball en combinació amb la intel·ligència artificial, però no totes les empreses i organitzacions estaran preparades d’igual manera per a aprofitar els seus avantatges.

Intuïsc que la convalescència de la pandèmia serà dura. Aquells temps on la gran Xina era la fàbrica barata del món perquè disposava de milions de persones que treballaven per un plat d’arròs ha canviat i hui treballen per a viure millor, com els occidentals. Hui disposa i és líder en tecnologia. Mentrestant, en el ric món occidental hem aprés molt menys que els xinesos en els últims anys.

Ens trobem davant del gran desastre de l’emergència climàtica i atrapats en un entorn que hem destruït i que necessita un gran canvi cap a una conducta sostenible. Vivim dins d’un sistema consumista que no acaba de morir, i per davant tenim un altre model disruptiu i innovador que no acaba de nàixer. Potser aquest maleït COVID-19 ens faça aprendre més ràpid.

Globalització i nou ordre econòmic

Encara que açò dure més temps del previst, quan passe la fase pandèmica tot tornarà a activar-se, però replantejant negocis i sectors cap a l’economia circular, l’ús d’energies netes i posant el canvi climàtic en els eixos dels nostres objectius.

Haurem de posar la maquinària en marxa, però no serà de hui per a demà. Haurem d’inventar, crear, despertar amb una nova mirada segons els millors experts mundials en matèria econòmica, amb una indústria obsoleta i esgotada que caldrà replantejar-se de dalt a baix. Amb un nou escenari geopolític de gran dimensió i envergadura i amb por entre els uns i els altres sense precedents, especialment entre Xina i els Estats Units disputant-se el lideratge mundial. Amb una tecnologia punta que ens convertirà en éssers humans amb més temps per a l’oci i amb noves maneres de treballar.

Per tant, crec que pensar que despertarem d’aquest malson i el primer que farem és reprende-ho tot on ho vam deixar és ser molt il·lús. Una de les grans esperances és que tenim una generació denominada “Z” que, si una cosa no té, és por. Els “Z” han de continuar trencant motles i desprogramant tots els sistemes passats i actuals que estan produint el canvi climàtic creat pels seus antecessors.

L’accelerada digital

Partim d’un fet innegable. Internet ha passat en 25 anys de ser un recurs exòtic on informar-se a una eina indispensable en les nostres vides. Estem immersos en una societat de la informació on cada vegada amb major freqüència les nostres compres i relacions tant personals com professionals passen per l’ús d’una APP, per no citar una infinitat d’aplicacions com, per exemple, les que controlen les nostres pulsacions quan practiquem esport.

La multitud de punts de contacte amb el client actualment obliga a les empreses a prestar una assistència addicional. ¿Com es desenvolupa un entorn integrat, que no sols assisteix als clients, sinó que també reverteix estalvis en costos, millores en l’eficiència i que estiga preparat per als canvis del futur?

Són moltes les empreses que han impulsat les seues iniciatives digitals per a no perdre competitivitat i posar a l’abast dels seus clients la pròxima generació de serveis digitals.

En el cas concret de les empreses del nostre sector podríem enumerar moltíssimes aplicacions en tot tipus d’instal·lacions en edificis i espais que permeten controlar des de la climatització fins a l’activació de qualsevol aplicació a través d’un assistent de veu o, allò que en aquests dies ha suposat un gran avantatge diferencial, com pot ser la telegestió de punts crítics de consum elèctric des d’un dispositiu a quilòmetres de distància.

Un exemple d’això és la suspensió dels desplaçaments a què s’ha vist sotmés el personal encarregat de mantindre certes instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a fi d’evitar la seua exposició al risc de contagi i, no obstant això, el seguiment del rendiment d’aquestes instal·lacions continua amb normalitat a través d’eines en línia.

Al marge d’aquesta etapa conjuntural, el paper d’aquests i altres avanços ha sigut vital per a fer front a la demanda cada vegada més diversificada que els consumidors imposen a les empreses, l’agilitat de les quals és vital per a adaptar-se al canvi i per a accelerar el desenvolupament de nous serveis o productes.

La forma en què les persones consumidores utilitzen la tecnologia i les xarxes que la sostenen també ha canviat en els últims anys. L’espai mòbil ha copat, per descomptat, la major i més fascinant evolució. La penetració d’aquests dispositius no ha deixat de créixer any rere any i també ha augmentat el nombre d’usuaris que tenen com a punt de contacte amb la xarxa el seu dispositiu mòbil.

El telèfon intel·ligent és la pedra angular de moltes persones consumidores. La quasi totalitat dels usuaris i les usuàries que prefereixen el mòbil (86%) utilitzen aquest dispositiu per a buscar un producte o servei abans de realitzar la compra.

Desenvolupament de solucions tecnològiques que permeten obtindre majors estalvis energètics 

La innovació i la connectivitat són fonamentals per a augmentar l’eficiència energètica en les llars. La clau per a reduir l’impacte en el medi ambient està en el desenvolupament de la connectivitat de la llar i en l’aposta de Smart Buildings o edificis intel·ligents.

Hui dia, el sector de l’edificació s’enfronta de forma contínua a nous reptes per a aconseguir edificis més sostenibles, respectuosos amb el medi ambient i capaços de cobrir les demandes de climatització sense elevats consums perquè els seus habitants no renuncien al confort.

Amb aquest objectiu, el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) aprovat al desembre del 2019, junt amb la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis 2010/31/EC, defineixen el marc per a aconseguir edificis altament eficients o de consum energètic quasi nul.

Així, els edificis de consum energètic quasi nul tenen un nivell d’eficiència energètica molt alt que s’aconsegueix amb una quantitat quasi nul·la o molt baixa d’energia, la font de procedència de la qual es valora que siga renovable i produïda in situ o en l’entorn.

Maduresa digital

Advertències com aquesta pandèmia acceleren la reacció de les empreses davant d’aquests enormes canvis i els fan plantejar-se la forma de crear serveis i productes digitals. Per a aconseguir-ho cal fixar la maduresa digital com a meta estratègica.

El 5G comporta la promesa d’un nou escaló del rendiment de la xarxa, que facilitarà un nivell inèdit d’innovació del qual totes les empreses poden prendre part si la seua xarxa està a l’altura de les seues ambicions.

Com exposem dia a dia en els nostres suports de comunicació, fòrums formatius, esdeveniments, etc. el món cada vegada és més digital i elèctric i el COVID-19 ens ho està demostrant.

L’electricitat és més indispensable que mai

Una altra de les lliçons que l’enorme interrupció causada per la crisi del coronavirus ha posat en relleu és la dependència de les societats modernes de l’electricitat.

Milions de persones estan confinades en les seues llars, recorrent al teletreball per a fer el seu treball, a llocs de comerç electrònic per a fer les seues compres i a plataformes de streaming de vídeo per a trobar entreteniment.

Un subministrament elèctric fiable sustenta tots aquests serveis, així com l’alimentació dels dispositius que la majoria de nosaltres donem per descomptat, com ara electrodomèstics, il·luminació, etc.

L’electricitat és fonamental per al funcionament dels respiradors i altres equips mèdics en els hospitals que tracten a un nombre creixent de persones malaltes.

En una situació tan inquietant i en ràpida evolució, l’electricitat també assegura la comunicació oportuna d’informació important entre els governs i la ciutadania, i entre el personal mèdic i els pacients.

La crisi del coronavirus ens recorda el paper indispensable de l’electricitat en les nostres vides. També ens proporciona una visió de com aquest paper s’estableix per a expandir i evolucionar en els pròxims anys i dècades.

El futur serà cada vegada més elèctric, i els professionals del sector tenim una gran responsabilitat en què aqueixa electricitat provinga de fonts d’energia netes i es consumisca amb la màxima eficiència amb l’ajuda de la tecnologia.

La fusió de la IT (Tecnologia de la Informació) i l’Electricitat o el “Internet Energètic”, com citava Jeremy Rifkin en el seu llibre “La Tercera Revolución Industrial”, editat si no recorde malament en 2012, són vitals per al desenvolupament de la nostra societat i a vegades necessitem situacions extremes per a distingir allò prioritari d’allò accessori. Millor no oblidar aquesta conclusió quan tornem a l’anhelada normalitat.

 

  Juanjo Catalán

                                                  Consultor empresarial i coolhunter energètic.

Assessor d’ASELEC