El nou estàndard d’edificació sostenible: com les instal·lacions elèctriques, de telecomunicacions i de climatització s’adapten als criteris d’economia circular

L‘edificació sostenible s’ha consolidat com l’estàndard de la construcció. Este model, orientat a minimitzar l’impacte ambiental del sector, ha guanyat pes en l’última dècada a través de diversos marcs normatius, com la Energy Performance of Buildings Directive (EPBD), a Europa o el Código Técnico de la Edificación (CTE), a Espanya. La seua aplicació ha transformat els criteris amb els quals es conceben, projecten i executen els edificis, incorporant exigències cada vegada més precises en matèria mediambiental.

Però què s’entén per edificació sostenible? Es tracta d’un enfocament constructiu que es recolza en pilars com l’ús d’energies renovables, la millora de l’eficiència energètica, la incorporació de solucions de mobilitat elèctrica ‑com Infraestructures de Recàrrega de Vehicles Elèctrics (IRVE)- i una gestió més responsable dels recursos basada en els principis de l’economia circular.

En este context, el disseny de les instal·lacions elèctriques, de climatització i de telecomunicacions adquirix un paper determinant. Les decisions que es prenen en fases primerenques del projecte, inclosa l’elecció dels sistemes de conducció de cablejat, condicionen la durabilitat, adaptabilitat i flexibilitat dels edificis, factors clau per a reduir el seu impacte ambiental al llarg del temps.

Una visió per fases de cicle de vida de l’edifici

L’economia circular constituïx un dels pilars clau de l’edificació sostenible. Segons el Servici d’Investigació del Parlament Europeu, economia circular es definix com un model econòmic basat, entre altres aspectes, a compartir, llogar, reutilitzar, reparar, recondicionar i reciclar productes i materials dins d’un cicle quasi tancat, amb l’objectiu de conservar en tot moment el major valor i utilitat possibles de productes, components i materials.

Aplicada a l’edificació, este concepte implica analitzar els edificis com a part d’un procés continu, un ecosistema en si mateix, que abasta des de l’inici, la gestió i la fi de vida de l’obra o desmuntatge. L’objectiu és projectar construccions durables, adaptables, amortitzables i amb possibilitat de reciclatge al final de la seua vida útil.

En este context, les instal·lacions elèctriques, de telecomunicacions i de climatització adquirixen una dimensió central en el cicle de vida de l’edifici. Són els sistemes que experimenten major nombre de modificacions al llarg del temps. Per això, el criteri amb el qual se seleccionen influïx directament en cada fase de vida del projecte.

Fase de construcció: safates i canals de muntatge superficial

En esta fase, la construcció agregativa i la construcció integrada permeten incorporar sistemes i instal·lacions de manera afegida i accessible, sense encastaments en l’estructura de l’edifici.

Això evita intervencions no planificades sobre els murs, ja que, en general, actualment els murs no tenen responsabilitat estructural, però no poden ser perforats de manera espontània perquè això afectaria decisivament la seua qualitat. En el cas de reformes en edificis antics, evitar les regates i perforacions reduïx el risc de pèrdua de resistència dels murs amb responsabilitat estructural.

Així, els sistemes de muntatge superficial, com les canals i safates aïllants Unex, permeten una instal·lació més senzilla. En no dependre de treballs previs ni de complexes reparacions posteriors d’acabats, es simplifica la coordinació en obra, estalviant temps i costos.

A més, en evitar regates i reduir la generació de residus, el soroll i el consum de recursos en obra, este tipus de construcció minimitza les molèsties als usuaris, un aspecte rellevant en projectes de rehabilitació o en edificis en ús.

Fase de gestió i ús

Durant la vida útil de l’edifici, les instal·lacions elèctriques, de climatització i de telecomunicacions són els sistemes que experimenten un major nombre de modificacions.

La progressiva electrificació dels edificis, o l’augment de les infraestructures digitals, incrementa la complexitat i la densitat de les instal·lacions, fent necessari un disseny capaç d’adaptar-se a estes noves demandes.

En este context, els sistemes de muntatge superficial faciliten la flexibilitat i l’adaptabilitat, permetent ampliar, reorganitzar o redimensionar el cablejat al llarg del temps sense intervencions invasives.

A més, l’ús de materials aïllants amb alta resistència a la corrosió, radiació UV i a ambients agressius contribuïx a una major durabilitat. Quan el fabricant formula les seues pròpies matèries primeres i controla la composició des de l’inici del procés, pot aconseguir que els productes mantinguen les seues prestacions tècniques al llarg del temps en aquelles instal·lacions que han de realitzar-se en espais oberts, per exemple, cobertes, terrasses o patis. Això reduïx la necessitat de substitucions i allarga la vida útil dels sistemes.

En tractar-se de solucions que no requerixen connexió a terra ni manteniment periòdic, també se simplifiquen les tasques de gestió i es reduïxen els costos associats.

Fase de desmuntatge

Al final de la seua vida útil, o en processos de reforma profunda, les solucions fàcilment desmuntables permeten una retirada ordenada dels sistemes, sense necessitat de demolicions ni intervencions agressives sobre l’estructura de l’edifici. A més, el fet de tractar-se de solucions separables de la resta dels materials constructius facilita la classificació i contribuïx a una gestió més eficient dels materials generats durant la intervenció.

Cicle de vida Unex

Unex, fabricant especialista des de 1964, desenvolupa els seus sistemes aïllants de gestió de cablejat aplicant els principis de l’economia circular al llarg de tot el cicle de vida de les seues solucions, des de la formulació de les matèries primeres fins al final de vida.

El cicle comença en la formulació pròpia de matèries primeres, desenvolupades amb criteris de màxima qualitat i seguretat, en compliment amb la directiva RoHS sobre substàncies perilloses per al medi ambient. Entre elles, les matèries primeres U43X i U48X són fabricades amb un component termoplàstic sense halògens 100 % reciclat.

En la fase de fabricació, Unex incorpora mesures com la reutilització de minves, la recirculació d’aigua en la producció, el sistema de gestió ambiental conforme a la ISO 14001:2015 en tots els seus centres productius i l’ús d’energia d’origen 100 % renovable.

En la distribució, s’apliquen accions orientades a reduir l’impacte dels embalatges, com la disminució de plàstics d’un sol ús i la utilització de cartó reciclat i d’origen certificat FSC.

Durant la fase d’ús, les solucions Unex es caracteritzen per la seua durabilitat, el manteniment zero i, en la majoria dels casos, no requerir presa de terra. A més, el muntatge superficial de les seues solucions permet estalviar energia i recursos, sense generar residus constructius i amb facilitat de separació i adaptació.

Al final de vida, la composició dels productes afavorix la seua reciclabilitat. La majoria són monomaterials, fàcilment desmuntables i lliures de substàncies perilloses.

Tot este enfocament es reflectix en les seues Declaracions Ambientals de Producte (DAP/EDP) desenvolupades segons la ISO 14025 i sota el programa PEP ecopassport®, que aporten informació ambiental verificada per a donar suport a la presa de decisions en projectes d’edificació.

Per a ampliar informació sobre la integració de criteris de cicle de vida en projectes d’edificació, pots contactar amb Unex ací.