Com garantir la seguretat de les instal·lacions enfront de fallades i emergències

Experts analitzen com la seguretat industrial prevé conseqüències crítiques

Què ocorre quan en una emergència es va la llum, quan falta l’aigua o quan un ascensor es deté? En eixe instant —quan el quotidià deixa de ser-ho— la seguretat industrial passa de ser un concepte abstracte i cobra un nou sentit. Amb esta idea com a fil conductor, FEMEVAL ha celebrat la jornada “Para que nada falle”, una trobada que ha posat el focus en què la prevenció comença molt abans que arribe l’emergència.

L’obertura ha sigut a càrrec del president  de FEMEVAL, Vicente Lafuente, i del director  general d’Indústria, Julio Delgado. Lafuente ha advertit que la seguretat no és automàtica, sinó el resultat del rigor, el manteniment i la prevenció, especialment després de crisi com la recent DANA, on la normalitat es trenca de manera abrupta. Amb un missatge dirigit també a la ciutadania, ha recordat que “la seguretat comença a casa” i que “confiar en professionals qualificats salva vides”.

Durant la jornada s’ha estrenat el documental “Perquè res falle”, una peça audiovisual que posa rostre i veu als professionals que actuen quan una instal·lació deixa de funcionar i la seguretat depén de decisions ràpides i coneixement tècnic. A través de situacions reals, l’audiovisual subratlla la importància del manteniment preventiu, la coordinació entre agents i la confiança en empreses qualificades, així com el paper que exercixen les associacions professionals quan la normalitat es trenca.

 

Després de la projecció, ha tingut lloc la taula de debat “Profesionales que dan un paso al frente”, moderada per la secretària general de FEMEVAL, Empar Martínez, i en la qual han participat el nostre president, Rafa Castillo; Paco Alonso, president de ASEIF; Magdalena Verdú, vicepresidenta de la mateixa associació i Emilio Carbonell, president de ASCENCOVAL. El col·loqui ha girat entorn de la corresponsabilitat, l’anticipació i la necessitat de reforçar una autèntica cultura de la seguretat de les instal·lacions.

La conversa ha començat sobre la idea que per a evitar que alguna cosa falle, primer cal entendre què pot fallar. Així ho ha assenyalat Verdú, qui ha destacat una realitat detectada en situacions crítiques com la DANA: “Moltes persones desconeixien els perills que tenien dins del seu domicili. No sabien quina clau tancar o quin aparell desconnectar”. La seua proposta passa per crear guies clares per a llars, empreses, i centres públics i privats i per bandejar la improvisació.

Des de l’àmbit dels ascensors, Carbonell ha introduït un matís realista a la jornada: “Que res falle és impossible”. La clau, ha assenyalat, és aprendre de cada incident i repartir responsabilitats sense escapatòries. “El propietari de la instal·lació ha de ser responsable de la seua instal·lació”, ha subratllat i ha insistit que en matèria de seguretat industrial compten tots els actors: propietari, instal·lador, fabricant i usuari.

Castillo ha posat el focus en la pedagogia assenyalant que “les persones usuàries i empreses han d’entendre què els aporten les instal·lacions i quins riscos comporta descurar-les”. Per part seua, Alonso ha afegit que el problema no és només la falta de coneixement, sinó un enfocament reactiu. “Ens recordem quan alguna cosa es desbarata”, ha lamentat, per a reivindicar el manteniment preventiu. Verdú ho ha resumit apuntant que “el manteniment correctiu és el fracàs de no fer un manteniment preventiu”.

 

La taula també ha abordat un problema transversal: l’intrusisme. Alonso ha alertat de la presència de “una gran quantitat de gent que no són professionals” fent treballs crítics, mentres Castillo ha denunciat la “falta de personal qualificat” i l’auge del fals “multiservici” que “sap fer de tot” però falla en l’essencial.

En el tram final, el debat s’ha obert a la corresponsabilitat d’altres actors. Carbonell ha plantejat un canvi en la relació entre asseguradores i clients: “No seria lògic que la companyia visitara al client i ajustara la prima segons l’estat de la instal·lació?”. Ha advocat per millorar l’actual model basat a vendre assegurances sense verificar el risc real, que acaba derivant en conflictes quan ocorre un sinistre.

La jornada s’ha tancat amb una reflexió d’Empar Martínez sobre el prestigi de la professionalitat i la necessitat d’atraure talent cap a oficis essencials, abans de llançar una última pregunta als ponents: què titular firmarien per a 2026?

Castillo demana que la seguretat industrial “estiga entre les prioritats de tots els agents”. Alonso desitja “no haver de lamentar noves tragèdies” per no actuar a temps. Carbonell espera que “les administracions ens escolten, ens tinguen en compte i ens prenguen amb la serietat que ens caracteritza com a empreses”. Verdú resumix l’ànima de la jornada: “La seguretat industrial salva vides i salva futurs”.

‘Perquè res falle’ no és només un lema, sinó una invitació a mirar l’endoll, la caldera, el quadre elèctric o l’ascensor amb altres ulls. Perquè quan arriba l’emergència, ja és tard per a improvisar. I perquè la tranquil·litat no es compra: es manté.