Aselec

La Formación Profesional
15 Jan 2020

Joves. “saba nova” per a la transició energètica.

La Formació Professional. Més enllà de l’educació.

La taxa d’atur juvenil a Espanya és la segona més elevada de la UE, amb un percentatge que ronda el 35 %, només per darrere de Grècia (43 %), segons les dades d’Eurostat.

Per què es produeix aquesta situació a Espanya? Perquè, encara que són molts els factors, un aspecte que està íntimament relacionat amb l’atur juvenil és la taxa d’abandó escolar primerenc (el percentatge de població entre 18 i 24 anys que no completa l’educació secundària superior o de segona etapa i que tampoc realitza un altre tipus de formació), en la qual Espanya ocupa la tercera posició a Europa, per darrere de Malta i Portugal.

La Formació Professional va més enllà de la qüestió purament educativa. Les polítiques d’FP no son només polítiques educatives, sinó que també són polítiques socials del context econòmic precisament perquè si es compara, per exemple, la taxa de desocupació entre els joves formats en FP i els que no, la xifra varia considerablement. Segons un estudi, els graduats de l’FP tenen una taxa de desocupació quatre vegades inferior a la desocupació mitjana dels joves d’entre 16 i 24 anys. Enfront de la taxa mitjana del 35 %, els graduats de secundària aturats en els nou mesos posteriors a la finalització dels cursos són del 8,88 % i els graduats mitjans representen el 8,13 %.

 “En un país com el nostre no s’hauria de permetre tindre una taxa de desocupació juvenil del 35 %, quan tenim empresaris dient que no poden cobrir llocs de treball”

El Binomi Energia & IT en la Transició ENERGÈTICA.

El sector energètic és, per la seua transcendència, un vector econòmic absolutament prioritari i, consegüentment, l’ocupació de qualitat està associada a les noves especialitzacions productives de la transició energètica i al canvi de model de creixement. Ací és on han de dirigir-se les polítiques actives d’ocupació i de formació professional.

Espanya té una gran oportunitat per a generar ocupació d’alt valor afegit davant el desafiament que suposa la transició energètica a una economia descarbonitzada basada en eficiència energètica i generació d’energies renovables, en un model de distribució i subministrament d’electricitat descentralitzat. Un escenari de gestió energètica on les capacitats i habilitats digitals són un component crític.

Tot el sector elèctric, des de fabricants i distribuïdors de material fins a instal·ladors i, com no, un bon nombre de consultors, porta molt de temps parlant dels nous models de negoci energètic que se centren en la combinació d’autoconsum + bateries d’emmagatzematge + recàrrega VE + gestió intel·ligent de la demanda. Tot això configura els principals eixos de desenvolupament del gran repte que ha d’escometre el sector en la dècada vinent amb el compliment dels objectius que planteja el PNIEC” (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030)

Aquest canvi de model energètic obri l’oportunitat que ens beneficiarem d’un augment addicional d’ocupacions, que es calculen entre 250.000 i 350.000 en 2030, així com de 236.000 milions d’euros en inversions entre 2021 y 2030, i del PIB, amb entre 19.300 y 25.100 milions d’euros a l’any. A més, podríem reduir la importació de combustibles fòssils en 75.000 milions d’euros fins a 2030. Amb les mesures contemplades, en 2030 reduiríem en quinze punts percentuals aquesta dependència energètica, passant del 74 % de l’actualitat al 59 %.

Per a complir tot això i davant una preocupant perspectiva de capacitat productiva per a cobrir el relleu generacional d’un sector com el de les instal·lacions elèctriques que té la seua mitjana d’edat entorn dels 55 anys, és obvi que necessitem, d’una banda, una urgent reforma del model educatiu que desperte vocacions tècniques entre els alumnes d’ESO i Batxillerat, i un major reconeixement social a la Formació Professional que permeta cobrir una part important dels nous llocs de treball que es generen amb els nostres joves i, d’altra banda, fomentar el necessari i continu reciclatge professional dels treballadors en actiu.

Empresaris del sector i centres formatius han de conjuminar esforços i espentar en la mateixa direcció per a llançar el missatge a l’Administració, l’opinió pública, les AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) i, sobretot, als propis estudiants. El seu futur, i el de tots, és a les seues mans.

Especialment el talent dels joves és una nova “energia” molt necessària per a impulsar el sector davant el repte que suposa la transició energètica.

Sens dubte, els nostres joves seran els principals protagonistes del relleu generacional previst en el sector energètic per als pròxims anys com a actors de grans canvis tecnològics i socials. Per això, un dels temes principals que cal tractar en 2020 serà la nova etapa que la formació professional ha d’emprendre al nostre país on socialment no se li ha fet ni justícia ni reconeixement.

Resulta fonamental contemplar dins del PNIEC el paper que ha d’exercir la formació professional i en quina mesura contribuirà als més de 300.000 llocs de treball estimats per a aconseguir els objectius l’any 2030.

La Formación Profesional

“Falta talent jove.
Les companyies s’esforcen per ser didàctiques i posar en valor els acompliments tècnics que han de cobrir per a resultar més atractives davant els estudiants i futurs talents una vegada finalitzat el cicle acadèmic”.

Des de la nostra perspectiva sectorial, Espanya necessita prioritàriament dues coses. Donar un major impuls a la formació professional i despertar major vocació per les especialitats tècniques des de l’ESO per a poder escometre amb èxit el repte de la transició energètica.

Convindria centrar la mirada en el llarg recorregut que pot tindre l’FP Dual al nostre país i que convindria accelerar al màxim, ja que actualment representa menys del 5 % de la formació professional mentre que a Alemanya i França, com a països de referència, aquest percentatge arriba al 60 % i el 50 % respectivament.  Coneixent l’experiència d’aquests dos països, cal ressaltar que es necessita una important labor de promoció dels grans beneficis que proporciona l’FP dual per a les empreses, els joves i la societat.

Nova oportunitat en l’FP. Aprenent dels millors.

L’FP Dual, malgrat que li queda molt per avançar a Espanya, comença a donar els seus fruits, amb la participació de 10.000 empreses que ofereixen pràctiques, remunerades o no depenent de la comunitat autònoma.

Estem encara lluny d’un país com Alemanya, pioner en aquest tipus de formació. El país germà identifica més de 300 titulacions i capacita a més de mig milió d’aprenents cada any que poden accedir a un lloc de treball o a un grau universitari. El 70 % dels joves que realitza l’FP Dual a Alemanya aconsegueix treball.

En 2019 el Govern d’Espanya ha comunicat en diverses ocasions la seua aposta per la formació professional a la qual vol afegir 80 títols més als 172 existents.

Ciberseguretat, instal·lació i manteniment de xarxes 5G o robòtica seran algunes de les noves titulacions que podran estudiar els joves en centres especialitzats. D’aquesta manera s’obri el ventall a una nova eixida laboral que ja és clara alternativa als estudis universitaris.

Fa un parell d’anys, l’estudi “Reflexiones sobre la formación profesional de grado medio y superior en España” realitzat per les fundacions Atresmedia i Mapfre en col·laboració amb l’IESE, vaticinava que en 2020 el 50% dels llocs de treball europeus aniria destinat a titulats en FP. Ja llavors, la Comissió Europea subratllava que els 13 milions d’estudiants europeus d’FP anuals no eren suficients per a cobrir la demanda de les empreses en un futur molt pròxim.

El futur ja està ací i, recentment, una anàlisi d’Adecco recull que dins del que s’entén com a FP, els perfils més demandats es corresponen amb els cicles formatius de grau superior. Aquestes vacants han arribat a suposar quasi un 25 % de tots els llocs demandats del mercat laboral espanyol. Amb quasi el 18 % se situa la demanda de titulats en cicles formatius de grau mitjà. Junts conformen aqueix 43 % que ha aconseguit batre la preparació universitària. Amb aquestes dades qualificava de més que evident el repunt de l’FP.

Entre els sectors més proclius a buscar entre aquests titulats, identifica: Administració i Gestió, Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica, Informàtica i Comunicacions, i Instal·lació i Manteniment. Aquestes especialitats es reparteixen el 36 % de les ofertes que busquen candidats amb FP. De moment, les comunitats que llancen al mercat el nombre més gran d’ofertes per a titulats en FP són Catalunya, Madrid, País Basc i Comunitat Valenciana. Aquests territoris es disputen 7 de cada 10 places oferides.

El sector industrial és un dels principals oferents, i segons un estudi elaborat per la Fundació Bankia per la Formació Dual i Fundació Sepi, la formació professional dels empleats augmenta el nivell de productivitat de l’empresa industrial en un 11,5 %.

Aposta por la FP

Per a desenvolupar en major mesura l’FP dual és fonamental que els empresaris aposten per ella com quelcom estratègic. L’avantatge per a les empreses és que puguen integrar ràpidament en la seua estructura els joves als quals han donat formació i als quals han preparat amb la seua pròpia tecnologia. El retorn de la inversió realitzada és immediat, l’eficiència és enorme i la seguretat molt gran, ja que l’empresa coneix bé a qui contracta.

Per a moltes pimes, degut a les seues limitacions estructurals, d’una banda, i a la novetat de la modalitat, d’altra, resulta complexa d’aplicar. Per això és important que les grans empreses ajuden a les xicotetes i mitjanes, en la seua cadena de valor en la seua implementació. Igualment és fonamental que entre les pimes s’establisca cooperació estratègica per a compartir l’FP dual. Tenint en compte el pes de les pimes en el conjunt de l’economia, aquestes mesures impulsaran la competitivitat del país.

L’FP Dual encara ofereix límits difícils de salvar per a molts empresaris espanyols. El model és ideal perquè els joves s’incorporen al mercat laboral en empreses amb marcada producció industrial i de mitjana i gran dimensió, com pot ser la indústria de l’automòbil o l’alimentària. No obstant això, és difícil que s’ajuste a la realitat d’una majoria de pimes que formen la major part del teixit empresarial del nostre país i, molt en particular, a les pimes d’instal·lacions elèctriques, que representen més del 95 % del nostre sector. Cal establir una regulació més favorable i adaptada a la nostra realitat operativa i estructural.

Aquest sistema d’aprenentatge suposa una gran oportunitat que no es pot perdre perquè les empreses puguen disposar d’un planter propi de personal qualificat. És temps d’actuar i fer una ferma aposta perquè les empreses contribuïsquen a formar les persones joves, mitjançant la corresponsabilització amb els centres de formació.

ASELEC aposta pels joves.

Malgrat els contratemps i les barreres actuals, des de les associacions d’instal·ladors com a organismes vertebradors s’han d’activar mesures que impulsen i faciliten la implantació de l’FP Dual en el sector i col·laborar en aquest bé comú molt estretament amb els Instituts d’Ensenyament Secundari (IES). En ASELEC (Associació d’empresaris d’instal·lacions elèctriques, telecomunicacions i energies renovables de València) creiem que cal promoure l’esperit associatiu entre les nostres empreses per a impulsar l’FP dual per les dificultats que suposa en la actualitat implementar-la individualment, i al mateix temps fomentar la vocació per la nostra professió.

Tot esforç serà poc si volem disposar d’un teixit productiu qualificat davant els nous reptes professionals i empresarials que tenim per davant. En ASELEC portem anys cooperant amb la majoria dels centres formatius de la província de València. Però mai com ara hi ha hagut tant d’interés per la captació d’alumnes de cicle mitjà d’electricitat i electrònica. Junt amb els centres formatius hem de fomentar la vocació des de primària, de manera que garantisca el relleu generacional en una activitat amb grans expectatives de demanda i desenvolupament d’ocupació qualificada.

Recentment, a l’octubre passat vam tindre la nostra reunió anual amb representants de més de 15 centres d’ensenyament secundari de la província de València que imparteixen cicles mitjà i superior d’electricitat, electrònica, energies renovables, telecomunicacions, mecatrònica i robòtica respectivament.

Formación Profesional

“Entre els temes tractats, la innovació tecnològica i les últimes novetats del mercat, com ara la connectivitat dins de la confluència Energia & IT”.

El sector elèctric necessita rejovenir-se amb futurs tècnics que, a més, tinguen vocació emprenedora.

Des d’ASELEC, a més d’alertar de la necessitat imperiosa de despertar vocacions tècniques entre els nostres joves, no podem oblidar que som una associació empresarial i volem fomentar l’empresa. Necessitem que molts d’ells eleven aquesta vocació cap a la iniciativa emprenedora i siguen el relleu natural de moltes xicotetes empreses, sobretot instal·ladores que es troben molt pròximes al llindar de la jubilació. Perquè aquest relleu es produïsca de manera evolutiva i sense trencar equilibris s’hauria de començar a treballar decididament a partir de ja i des de les bases creant iniciatives des de l’escola i les empreses, començant per l’ESO fins a la Universitat, i molt especialment en els cicles d’FP de grau mitjà i superior. A través de la cooperació amb els IES convidem els seus alumnes a participar en activitats que els poden orientar per a dur a terme un projecte empresarial que pot ser nou o donar continuïtat a una empresa amb activitat, el propietari de la qual està pròxim a la jubilació.

“En definitiva, emprendre i reprendre”.

En pocs sectors es poden trobar tants aspectes interessants i tecnologies disruptives com en el binomi Energia & IT, que hem de mostrar als nostres adolescents perquè les coneguen i els desperten la seua inquietud.

Formación Profesional

“Tenim molt camí per recórrer, però no avançarem si no aconseguim que ens acompanyen molts més joves amb enginy, creativitat, passió per la tecnologia i vocació emprenedora”.

 

  Juanjo Catalán

                                                                Consultor empresarial i coolhunter energètic. Assessor d’ASELEC

FENIEFIECOV Colaboradores ASELEC Fenie Energía Generalitat Diputació de València IVACE U.E.